Categories
Cobertes Vegetals noticia Sabadell

Sabadell 2010-2019: la dècada perduda

Foto portada: Sabadell, des de l'aire, amb una certa contaminació com es pot veure. Autor: @Sr_JOF via Twitter.

Acaba el decenni i abunden els balanços de presumptes invents i gadgets que li han canviat la vida. Però aquest article no va de com el Satisfyer li ha canviat els orgasmes, el darrer filtre d’Instagram ha suprimit les seves misèries i les ha convertit en felicitat o com els implants capil·lars d’Istanbul el fan creure’s de nou un jovenet. Aquest article va de com han sentat els anys 10 del segle XXI a Sabadell. I, en honor a la veritat i sense voler omplir d’amargura l’inici d’any (que no de dècada malgrat el canvi de dígit), val a dir que li han sentat malament.

La decadencia está prohibida en tu mente” deien els Héroes del Silencio als anys 90, quan potser Sabadell ja dequeia però les ments dels sabadellencs i la seva classe dirigent no ho volien veure emmirallades en el somni del Parc Catalunya, l’Eix Macià, Laberint d’ombres, les oficines, el Bailar Pegados, El Corte Inglés, Galilea, els darrers cops de cua del Sabadell a Primera i les macrofestes de l’Hermètica.

Ja dequeia, més, als primers anys 2000, però poderoso caballero es don Dinero, i la ciutat com tothom es va vendre el creixement no a la indústria ni als serveis sinó al déu del totxo, les obres faraòniques i un alcalde tan hiperactiu com caciquil. Així es va posposar més la visita al mirall. Com havia de reconèixer Bustos que Sabadell anava sense rumb si no reconeixia que a Sabadell, com a tot arreu, hi havia casos de violència masclista o estrebades de bolsos a la Rambla? Fins que va arribar el darrer trimestre de 2008, el crac del 2008, i ho va escapçar tot. Per sempre. I sense alternatives.

La seu de Caixa Sabadell. Foto: J.d.A
La seu de Caixa Sabadell. L’històric pulmó financer sabadellenc va ser entregat per un euro al BBVA. Les instal·lacions ara mateix busquen llogater. Foto: J.d.A

Els anys 10 no han servit a Sabadell per gaire. Sí per palesar, sense distincions, la seva decadència. En aquest temps s’ha perdut per extinció el principal pulmó financer de la ciutat, Caixa SabadellPer un euro al BBVA. I per elevació el Banc de Sabadell, que juga a una altra escala i ja no té ni la seu social a la plaça Sant Roc. La Companyia d’Aigües de Sabadell depèn ara d’una multinacional i l’accionariat del Centre d’Esports ha passat pel Japó, l’Aragó i ara per Londres via Lleida. Tot gairebé concentrat, amb un màxim històric d’aturats i un macrocas de corrupció, en un ominós 2012 que marca el decenni. Però que ha tingut més efectes: el Museu del Gas no va arribar a una dècada de vida marxant ‘a la francesa’ i deixant un immens edifici buit mentre que l’Aliança Francesa va baixar la persiana, el vent va arrasar el bosc de Can Deu i la minvada fundació hereva de l’Obra Social de la Caixa [Sabadell] busca ús pel seu centenari edifici, el més notable de la ciutat.

I, per fi, sense maquillatges, enganys ni misericòrdies ja es reconeix com l’antiga Manchester de Catalunya, la ciudad piloto, es va acostant, cada cop més, si no hi és ja dins, a ser una mera peça de la Gran Barcelona. Ni pitjor ni millor però una altra peça d’un engranatge superior, sense més personalitat que quatre singularitats. Una ciutat que depèn més de la capital. I una ciutat al voltant de la que ja no pivoten municipis com Castellar, Sant Quirze, Barberà, Sentmenat, Polinyà o Cerdanyola, que han fet un gran salt en 20 anys mentre Sabadell resta inert.

Què fem amb Sabadell, ciutat sense model de ciutat? La pregunta, gairebé un ser o no ser, va ser resposta en altres termes però de forma tan sincera com impotent per l’alcalde Maties Serracant a la Cambra de Comerç: en realitat no se sap.

Foto: M.Tornel.
El Museu del Gas, obert el 2012 però tancat des d’octubre del 2018. Una altra peça buida. Foto: M.Tornel.

A la crisi de ciutat (quan va començar? Amb la crisi del tèxtil dels 70? Amb l’encallada del Silycon Vallès als 90? Amb la punxada de la bombolla a finals dels 2000?) se li ha sumat la digestió no acabada de la recessió econòmica. Hi ha menys aturats que al 2010, però els ocupats són més precaris, més mal pagats, amb menys possibilitats de promoció personal. I el cop del cas Mercuri va ser tan fort en un ajuntament burocratitzat que el ritme ja no s’ha recuperat més.

Entre 2012 i 2015, per fases, el bustisme va morir (no ho va fer al llit, però tampoc per la pressió popular: el van matar la Fiscalia i el propi PSC quan perdia més que guanyava mantenint Bustos). Però la seva alternativa, el quatripartit d’esquerres plurals, amb el vent a favor (un PSC en plena travessa del desert i Convergència en continua metamorfosi) va ser incapaç d’aprofitar la seva oportunitat, que potser no torna mai més.

Cas Mercuri
Mossos d’Esquadra, entrant al consistori, el 27 de novembre de 2012. Esclata el cas Mercuri. Autor: J.d.A.

La dècada ha acabat com va començar el segle: amb els socialistes a Sant Roc. I amb un liderat nou, jove i en minoria. Però ara semblen menys divins. O més prudents. Més resilients, disposats a escoltar sense imposar una societat que per fi reconeix sense embuts que la ciutat ha caminat cap al precipici masses anys i cal un canvi de rumb. No és un detall menor la formació d’un conglomerat d’entitats, Sabadell Cercle d’Entitats, de tota mena i condició, del Gremi de Fabricants a la Federació d’Associacions Veïnals, per marcar prioritats. Però tampoc ho és la disposició del nou consistori a escoltar-les. Ningú ja a Sabadell se sent prou fort per ignorar l’altre.

Foto: M.Tornel.
Ciutadans a la Rambla de Sabadell, principal carrer comercial de la ciutat. Foto: M.Tornel.

Els anys 10 deixen Sabadell amb un 3 per cent més de població que al 2010: ara som uns 213.000 sabadellencs. Un cert estancament després dels voraços anys 2000, quan la població va créixer prop d’un 13 per cent en 10 anys. Una ciutat ara més comunicada en transport públic: de cinc estacions de tren a set. Cal perquè cada cop més sabadellencs treballen fora de Sabadell i ja són la majoria (al 1991 ho feien el 33 per cent; al 2001 el 44 per cent i al 2010 ja ho feia el 52 per cent, segons els estudis de Joaquim Clusa; les xifres a 2020 seran segurament superiors). Els efectes són molts i amplis: els darrers estudis d’hàbits comercials mostren com cada cop més a Sabadell es compra bàsicament en cap de setmana. Un model ‘metropolità’ en llenguatge políticament correcte. Però volen dir suburbial, subordinat, de ciutat dormitori. Si bona part de la població activa deixa la ciutat al matí i no torna fins al vespre, no es pot demanar gaire més.

En aquests 10 anys, llei de vida potser, Sabadell ha perdut comerços emblemàtics. Els recels que va comportar Ikea els primers anys del decenni van passar. Hi ha rebaixes tot l’any i supermercats a cada cantonada 12 hores al dia 365 dies a l’any. Tot mentre el comerç electrònic bat rècords, tingui Sabadell un centre logístic o no d’Amazon al costat, que no depèn tant d’això com d’un canvi d’hàbits. Una societat postcrisi, amb menys consum de masses: menys cines, menys sortir a sopar, menys sortir de festa. Però més compra per internet, més Netflix, més Glovo. Però més viatjar, més pràctica esportiva, més consciència ambiental i més cura per la salut.

Can Puiggener
Veïns de Can Puiggener intentant entrar a l’edifici consistorial per protestar el 2014. Autor: J.d.A.

Després de 40 anys de governs d’esquerres, els anys 10 deixen Sabadell igual de desigual entre el centre i les perifèries (a tots nivells: renda per càpita, consum cultural, nivell d’instrucció, extraescolars…). Però més cohesionada que les ciutats similars (Terrassa, Badalona o Sant Cugat reparteixen pitjor la riquesa entre els seus membres).

I molt parlar de verd però és igual de gris: el Parc de les Aigües segueix a l’espera, el Parc del Nord queda lluny del que es va vendre ja fa dècada i mitja, el Passeig és més conegut com a pista d’aterratge i la cobertura del tren sobre Gràcia i Can Feu porta el mateix camí. L’única obra de La Seu finalitzada aquesta dècada per a bé (el Passeig ha acabat però fatal) ha estat la plaça d’Espanya, un petit oasi entre carrils i cotxes.

Foto: M.Tornel.
La plaça d’Espanya, al mig de la Gran Via. Foto: M.Tornel.

Sabadell encara els anys 20 del segle XXI més acolorida (sabadellencs d’un centenar de nacionalitats diferents) però tan atomitzada com el segle passat, ciutat d’esperit micro, poble d’estar per casa, amb moltes entitats i iniciatives de tot tipus (culturals, socials, econòmiques, mediàtiques) però sovint amb poca massa crítica. No hi ha gaire a fer: és ADN local. Ciutat plural. Contradictòria. Desigual. Individualista. Caòtica. Directa. Agrest. Real.

Però ara, per fi, sense amagar que està tocada (i enfonsada?: és el dubte). Reconèixer el mal és el primer pas per posar-hi cura. Si existís.

Foto portada: Sabadell, des de l’aire, amb una certa contaminació com es pot veure. A la dreta, la plaça d’Espanya i cap a l’esquerra la Gran Via. Al fons els barris de La Creu Alta i el Centre. Autor: @Sr_JOF via Twitter.


Font isabadell.cat/societat

Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

Calculadores de petjada ecològica

Des del moment en que ens aixequem al matí fins que anem a dormir, gairebé totes les activitats que realitzem i els béns materials que posseïm o que fem servir, impliquen consumir energia, i això avui dia significa contribuir a les emissions a l’atmosfera. La petjada de carboni és una mesura d’aquesta contribució personal al canvi climàtic, a partir de les emissions de CO2 que generen les nostres activitats quotidianes. Alguns exemples:

  • Un habitant de Catalunya emet de mitjana un total de 8,4 tones de CO2 l’any.
  • Un trajecte d’anada i tornada Barcelona-Madrid en avió suposa emetre 409 kg de CO2.
  • Un trajecte d’anada i tornada Barcelona-Madrid en tren suposa emetre 80 kg de CO2.
  • Un trajecte d’anada i tornada Barcelona-Madrid en cotxe de benzina suposa emetre 209 kg de CO2.

Sàpigues que tens a la teva disposició molts models de calculadora de petjada de carboni per esbrinar les emissions associades a la nostra vida en diferents àmbits:

Cero CO2: Calcula la petjada de carboni per a avió, cotxe, transport col.lectiu, calefacció i acs i electricitat.

WWF (anglès): Calcula la petjada ecològica

Myclimate.org (anglès): Calcula la petjada de carboni per a avió, cotxe, llar, events i creuers.

Carbon Footprint: Calcula la petjada de carboni de la llar, cotxe, vols, transport col.lectiu, i activitats i  gustos personals de manera agregada.

Millarium: Càlcul molt bàsic de la petjada ecològica. 

Font

https://www.upf.edu/web/upfsostenible/calculadores-de-petjada-ecologica

Llavors amb aquests càlculs de la nostra petjada, podem evaluar els nostres hàbits de consum, i determinar com la podem reduir. Menjant menys carns i productes envasats i processats, compartint més el vehicle, més bicicleta, més caminar, trasnport públic.

Continuant aquest camí per reduir el nostre impacte negatiu global sobre el planeta, sorgeix una qüestió: com compensar això?

Ens hem proposat per això anar encara més cap enllà, buscant la “petjada positiva” que es tracta d’absorvir més CO2 del que genera el nostre modus operandi i aportar una cuota positiva d’oxigen al planeta.

Sabem que 1 m2 de fulla verda absorveix 1 kg de CO2 (entre altres gasos i partícules) a l’any.

Per tant si per exemple dediquem un espai de casa com és el terrat, la façana o les mitjaneres a crear un espai verd de per exemple 50 m2 on cada m2 de jardí pot contenir fins a 4 m2 de fulla verda, el càlcul és obvi.

50m2 de jardi x 4m2 de full/m2 de jardí= 200m2 de fulla verda

Que absorvirà uns 200kg de CO2 l’any, xifra gens menyspreable.

Per altra banda es magnifica l’èxit de la interacció al guanyar en aïllament energètic i acústic, principal motiu de les cobertes i façanes enjardinades, així al millorar l’envolvent energètica de casa nostra baixa la demanda energètica, estalvi energètic, econòmic i en petjada, que suma amb l’aportació de la nostra instal·lació vegetal.

Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

La petjada ecològica

El concepte de la petjada ecològica va ser creat a principis dels anys noranta per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l’ecologia.

La gran majoria de les activitats que es realitzen cada dia impliquen el consum de recursos naturals (energia, aigua, fusta, etc.), la generació de residus i l’ocupació d’un espai on poder portar a terme aquestes accions.

La nostra llar requereix d’un consum d’energia per tal que els electrodomèstics i els aparells elèctrics funcionin.

El consum de productes relacionats amb l’alimentació, la neteja, l’oci, el transport, etc. implica el consum de recursos i la generació de tot un seguit de residus.

Totes aquestes activitats “ocupen” un espai físic en el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica o, dit d’altra manera, la superfície biològicament productiva (boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.

La petjada ecològica, és una manera de calcular l’àrea de sòl que necessita cada persona per a:- Obtenir tots els recursos que consumeix (aigua, energia, aliments..)- Assimilar els residus que genera (brossa, emissions de CO2…)La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que genera la nostra forma de vida quotidiana.

 Activitats

Recorda que has d’escriure les respostes a les següents activitats en el dossier d’activitats.

Activitat 6.1: Calcula la teva petjada ecològica

Per conèixer la teva petjada ecològica has de respondre un qüestionari telemàtic.Per trobar el qüestionari has d’entrar en el web:

http://80.33.141.76/agenda21/petjada/petjada.html

Anota el resultat ( ha/persona) en finalitzar el qüestionari.

Activitat 6.2: Dèficit ecològic

Amb el resultat obtingut en l’activitat anterior i les dades que es mostren a continuació has de respondre les següents preguntes:

– Si tots el habitants de Catalunya tinguessin la mateixa petjada ecològica que tens tu, quina seria la superfície que hauria de tenir Catalunya per suportar aquesta demanda?

– Tenint en compte que la disponibilitat de superfície per persona a la Terra (capacitat de càrrega) s’ha calculat en 1,5 ha/any, quin és el teu dèficit ecològic?

Dades:– Població de Catalunya a l’any 2008: 7.364.078 habitants- Superfície: 3.200.000 hectàrees

Activitat 6.3: Model de consum

El model de consum que tenim una minoria de la població mundial, pot ser estès a tot el planeta? Raona la teva resposta.

Activitat 6.4: Comerç just

Explica breument en què consisteix l’experiència de comerç just?

 Informació

web gencat.cat

Font

http://www.xtec.cat/~jherna24/6_la%20petjada%20ecologica.htm

Llavors amb aquests càlculs de la nostra petjada, podem evaluar els nostres hàbits de consum, i determinar com la podem reduir. Menjant menys carns i productes envasats i processats, compartint més el vehicle, més bicicleta, més caminar, trasnport públic.

Continuant aquest camí per reduir el nostre impacte negatiu global sobre el planeta, sorgeix una qüestió: com compensar això?

Ens hem proposat per això anar encara més cap enllà, buscant la “petjada positiva” que es tracta d’absorvir més CO2 del que genera el nostre modus operandi i aportar una cuota positiva d’oxigen al planeta.

Sabem que 1 m2 de fulla verda absorveix 1 kg de CO2 (entre altres gasos i partícules) a l’any.

Per tant si per exemple dediquem un espai de casa com és el terrat, la façana o les mitjaneres a crear un espai verd de per exemple 50 m2 on cada m2 de jardí pot contenir fins a 4 m2 de fulla verda, el càlcul és obvi.

50m2 de jardi x 4m2 de full/m2 de jardí= 200m2 de fulla verda

Que absorvirà uns 200kg de CO2 l’any, xifra gens menyspreable.

Per altra banda es magnifica l’èxit de la interacció al guanyar en aïllament energètic i acústic, principal motiu de les cobertes i façanes enjardinades, així al millorar l’envolvent energètica de casa nostra baixa la demanda energètica, estalvi energètic, econòmic i en petjada, que suma amb l’aportació de la nostra instal·lació vegetal.



Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

TV3 noticia Tenir plantes al lloc de treball pot reduir l’estrès, segons paisatgistes japonesos

Una prova amb un grup reduït de treballadors mostra que una quarta part experimenten reducció de la tensió quan tenen a prop una planta, però que la majoria no noten canvis

Tenir plantes al lloc de treball pot reduir l'estrès, segons paisatgistes japonesos
Treballar amb una planta a prop pot reduir l’estrès (Piabay)

Tenir plantes al costat en el lloc de feina redueix l’estrès dels treballadors, segons un estudi publicat a la revista HortTechnology, que edita la Societat Americana de Ciència de l’Horticultura.

La recerca l’han fet quatre investigadors de l’Escola de Disseny i Gestió del Paisatge de la Universitat de Hyogo, al Japó, encapçalat per Masahiro Toyoda, i va ser finançat per Mitsubishi.

Els autors van fer l’estudi amb 63 treballadors d’oficina d’aquesta empresa electrònica. Se’ls va indicar que quan sentissin fatiga descansessin 3 minuts sense abandonar la seva taula. L’estudi es va fer en dues fases. A la primera, no tenien plantes. A la segona, tenien al costat una planta que podien veure i tocar.

Els investigadors van mesurar l’estrès amb l’escala STAI (State-Trait Anxiety Inventory, inventari de l’estat i els trets d’ansietat), una prova basada en 40 preguntes que discrimina entre els trets característics d’una persona i l’ansietat que pateix en cert moment. L’inventari implica que els participants es mesuren el pols a ells mateixos.

Els resultats van mostrar, segons els autors, que els nivells de l’STAI disminuïen de forma significativa en la segona fase, amb la planta. Així, durant la fase de control, 3 participants van experimentar reducció de l’estrès, 4 un petit augment i la resta, el 88,9%, no van mostrar cap canvi.

Quan van tenir accés a la planta, 17 participants (el 27%) van experimentar reducció del pols i 9 (el 14,3%) van tenir-ne un augment. Per a la majoria de participants, el 58,7%, no hi va haver canvis significatius. Tot i aquestes xifres ajustades, els autors consideren que les plantes tenen una influència positiva:

“Els nostre estudi indica que tenir oportunitats de contemplar intencionadament plantes properes en l’entorn de treball pot reduir l’estrès psicològic i fisiològic dels oficinistes.”


Visió comercial

L’objectiu dels investigadors era estudiar, en un entorn real i no en el laboratori, si tenir plantes a prop, per petites que fossin, podia reduir l’estrès a la feina. Cada treballador va triar i tenir cura de la planta que volia entre sis possibilitats. Els resultats no variaven segons la planta o l’edat dels treballadors.

Per als autors, tenir petites plantes pot ajudar a reduir l’estrès a les oficines, però no s’estan de veure-hi el costat comercial:

“Per als cultivadors de petites plantes d’interior i propietaris de negocis de venda de plantes, el camp de la salut mental per a oficinistes podria obrir una nova via i un mercat prometedor.”


Resultats similars en un estudi anterior

L’any 2015 un altre equip, encapçalat per Yoshifumi Miyazaki, del Centre de Salut Ambiental i Ciències del Camp de la Universitat de Chiba, al Japó, juntament amb investigadors coreans, va publicar resultats semblants a la revista Journal of Physiological Anthropology.  

En el seu estudi hi van participar 24 homes joves adults amb una edat mitjana de 24,9 anys. Es van dividir en dos grups. Un havia de trasplantar una planta d’interior i el segon havia de fer una tasca a l’ordinador.

La mesura de l’estrès psicològic i fisiològic, amb el ritme del cor i la pressió arterial, entre altres paràmetres, van mostrar que la tensió era menor entre els que treballaven amb la planta en relació amb els que feien treball mental.

Però aquí calia tenir en compte que els participants no només contemplaven la planta, sinó que feien feines diferents. Tal com reconeixien els autors, a més, una possible limitació era que tots els participants eren estudiants universitaris joves i sans i que caldrien més estudis per generalitzar els resultats.

https://www.ccma.cat/324/tenir-plantes-al-lloc-de-treball-pot-reduir-l-estres-segons-paisatgistes-japonesos/noticia/2977334/