Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

Calculadores de petjada ecològica

Des del moment en que ens aixequem al matí fins que anem a dormir, gairebé totes les activitats que realitzem i els béns materials que posseïm o que fem servir, impliquen consumir energia, i això avui dia significa contribuir a les emissions a l’atmosfera. La petjada de carboni és una mesura d’aquesta contribució personal al canvi climàtic, a partir de les emissions de CO2 que generen les nostres activitats quotidianes. Alguns exemples:

  • Un habitant de Catalunya emet de mitjana un total de 8,4 tones de CO2 l’any.
  • Un trajecte d’anada i tornada Barcelona-Madrid en avió suposa emetre 409 kg de CO2.
  • Un trajecte d’anada i tornada Barcelona-Madrid en tren suposa emetre 80 kg de CO2.
  • Un trajecte d’anada i tornada Barcelona-Madrid en cotxe de benzina suposa emetre 209 kg de CO2.

Sàpigues que tens a la teva disposició molts models de calculadora de petjada de carboni per esbrinar les emissions associades a la nostra vida en diferents àmbits:

Cero CO2: Calcula la petjada de carboni per a avió, cotxe, transport col.lectiu, calefacció i acs i electricitat.

WWF (anglès): Calcula la petjada ecològica

Myclimate.org (anglès): Calcula la petjada de carboni per a avió, cotxe, llar, events i creuers.

Carbon Footprint: Calcula la petjada de carboni de la llar, cotxe, vols, transport col.lectiu, i activitats i  gustos personals de manera agregada.

Millarium: Càlcul molt bàsic de la petjada ecològica. 

Font

https://www.upf.edu/web/upfsostenible/calculadores-de-petjada-ecologica

Llavors amb aquests càlculs de la nostra petjada, podem evaluar els nostres hàbits de consum, i determinar com la podem reduir. Menjant menys carns i productes envasats i processats, compartint més el vehicle, més bicicleta, més caminar, trasnport públic.

Continuant aquest camí per reduir el nostre impacte negatiu global sobre el planeta, sorgeix una qüestió: com compensar això?

Ens hem proposat per això anar encara més cap enllà, buscant la “petjada positiva” que es tracta d’absorvir més CO2 del que genera el nostre modus operandi i aportar una cuota positiva d’oxigen al planeta.

Sabem que 1 m2 de fulla verda absorveix 1 kg de CO2 (entre altres gasos i partícules) a l’any.

Per tant si per exemple dediquem un espai de casa com és el terrat, la façana o les mitjaneres a crear un espai verd de per exemple 50 m2 on cada m2 de jardí pot contenir fins a 4 m2 de fulla verda, el càlcul és obvi.

50m2 de jardi x 4m2 de full/m2 de jardí= 200m2 de fulla verda

Que absorvirà uns 200kg de CO2 l’any, xifra gens menyspreable.

Per altra banda es magnifica l’èxit de la interacció al guanyar en aïllament energètic i acústic, principal motiu de les cobertes i façanes enjardinades, així al millorar l’envolvent energètica de casa nostra baixa la demanda energètica, estalvi energètic, econòmic i en petjada, que suma amb l’aportació de la nostra instal·lació vegetal.

Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

La petjada ecològica

El concepte de la petjada ecològica va ser creat a principis dels anys noranta per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l’ecologia.

La gran majoria de les activitats que es realitzen cada dia impliquen el consum de recursos naturals (energia, aigua, fusta, etc.), la generació de residus i l’ocupació d’un espai on poder portar a terme aquestes accions.

La nostra llar requereix d’un consum d’energia per tal que els electrodomèstics i els aparells elèctrics funcionin.

El consum de productes relacionats amb l’alimentació, la neteja, l’oci, el transport, etc. implica el consum de recursos i la generació de tot un seguit de residus.

Totes aquestes activitats “ocupen” un espai físic en el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica o, dit d’altra manera, la superfície biològicament productiva (boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.

La petjada ecològica, és una manera de calcular l’àrea de sòl que necessita cada persona per a:- Obtenir tots els recursos que consumeix (aigua, energia, aliments..)- Assimilar els residus que genera (brossa, emissions de CO2…)La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que genera la nostra forma de vida quotidiana.

 Activitats

Recorda que has d’escriure les respostes a les següents activitats en el dossier d’activitats.

Activitat 6.1: Calcula la teva petjada ecològica

Per conèixer la teva petjada ecològica has de respondre un qüestionari telemàtic.Per trobar el qüestionari has d’entrar en el web:

http://80.33.141.76/agenda21/petjada/petjada.html

Anota el resultat ( ha/persona) en finalitzar el qüestionari.

Activitat 6.2: Dèficit ecològic

Amb el resultat obtingut en l’activitat anterior i les dades que es mostren a continuació has de respondre les següents preguntes:

– Si tots el habitants de Catalunya tinguessin la mateixa petjada ecològica que tens tu, quina seria la superfície que hauria de tenir Catalunya per suportar aquesta demanda?

– Tenint en compte que la disponibilitat de superfície per persona a la Terra (capacitat de càrrega) s’ha calculat en 1,5 ha/any, quin és el teu dèficit ecològic?

Dades:– Població de Catalunya a l’any 2008: 7.364.078 habitants- Superfície: 3.200.000 hectàrees

Activitat 6.3: Model de consum

El model de consum que tenim una minoria de la població mundial, pot ser estès a tot el planeta? Raona la teva resposta.

Activitat 6.4: Comerç just

Explica breument en què consisteix l’experiència de comerç just?

 Informació

web gencat.cat

Font

http://www.xtec.cat/~jherna24/6_la%20petjada%20ecologica.htm

Llavors amb aquests càlculs de la nostra petjada, podem evaluar els nostres hàbits de consum, i determinar com la podem reduir. Menjant menys carns i productes envasats i processats, compartint més el vehicle, més bicicleta, més caminar, trasnport públic.

Continuant aquest camí per reduir el nostre impacte negatiu global sobre el planeta, sorgeix una qüestió: com compensar això?

Ens hem proposat per això anar encara més cap enllà, buscant la “petjada positiva” que es tracta d’absorvir més CO2 del que genera el nostre modus operandi i aportar una cuota positiva d’oxigen al planeta.

Sabem que 1 m2 de fulla verda absorveix 1 kg de CO2 (entre altres gasos i partícules) a l’any.

Per tant si per exemple dediquem un espai de casa com és el terrat, la façana o les mitjaneres a crear un espai verd de per exemple 50 m2 on cada m2 de jardí pot contenir fins a 4 m2 de fulla verda, el càlcul és obvi.

50m2 de jardi x 4m2 de full/m2 de jardí= 200m2 de fulla verda

Que absorvirà uns 200kg de CO2 l’any, xifra gens menyspreable.

Per altra banda es magnifica l’èxit de la interacció al guanyar en aïllament energètic i acústic, principal motiu de les cobertes i façanes enjardinades, així al millorar l’envolvent energètica de casa nostra baixa la demanda energètica, estalvi energètic, econòmic i en petjada, que suma amb l’aportació de la nostra instal·lació vegetal.



Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

TV3 noticia Tenir plantes al lloc de treball pot reduir l’estrès, segons paisatgistes japonesos

Una prova amb un grup reduït de treballadors mostra que una quarta part experimenten reducció de la tensió quan tenen a prop una planta, però que la majoria no noten canvis

Tenir plantes al lloc de treball pot reduir l'estrès, segons paisatgistes japonesos
Treballar amb una planta a prop pot reduir l’estrès (Piabay)

Tenir plantes al costat en el lloc de feina redueix l’estrès dels treballadors, segons un estudi publicat a la revista HortTechnology, que edita la Societat Americana de Ciència de l’Horticultura.

La recerca l’han fet quatre investigadors de l’Escola de Disseny i Gestió del Paisatge de la Universitat de Hyogo, al Japó, encapçalat per Masahiro Toyoda, i va ser finançat per Mitsubishi.

Els autors van fer l’estudi amb 63 treballadors d’oficina d’aquesta empresa electrònica. Se’ls va indicar que quan sentissin fatiga descansessin 3 minuts sense abandonar la seva taula. L’estudi es va fer en dues fases. A la primera, no tenien plantes. A la segona, tenien al costat una planta que podien veure i tocar.

Els investigadors van mesurar l’estrès amb l’escala STAI (State-Trait Anxiety Inventory, inventari de l’estat i els trets d’ansietat), una prova basada en 40 preguntes que discrimina entre els trets característics d’una persona i l’ansietat que pateix en cert moment. L’inventari implica que els participants es mesuren el pols a ells mateixos.

Els resultats van mostrar, segons els autors, que els nivells de l’STAI disminuïen de forma significativa en la segona fase, amb la planta. Així, durant la fase de control, 3 participants van experimentar reducció de l’estrès, 4 un petit augment i la resta, el 88,9%, no van mostrar cap canvi.

Quan van tenir accés a la planta, 17 participants (el 27%) van experimentar reducció del pols i 9 (el 14,3%) van tenir-ne un augment. Per a la majoria de participants, el 58,7%, no hi va haver canvis significatius. Tot i aquestes xifres ajustades, els autors consideren que les plantes tenen una influència positiva:

“Els nostre estudi indica que tenir oportunitats de contemplar intencionadament plantes properes en l’entorn de treball pot reduir l’estrès psicològic i fisiològic dels oficinistes.”


Visió comercial

L’objectiu dels investigadors era estudiar, en un entorn real i no en el laboratori, si tenir plantes a prop, per petites que fossin, podia reduir l’estrès a la feina. Cada treballador va triar i tenir cura de la planta que volia entre sis possibilitats. Els resultats no variaven segons la planta o l’edat dels treballadors.

Per als autors, tenir petites plantes pot ajudar a reduir l’estrès a les oficines, però no s’estan de veure-hi el costat comercial:

“Per als cultivadors de petites plantes d’interior i propietaris de negocis de venda de plantes, el camp de la salut mental per a oficinistes podria obrir una nova via i un mercat prometedor.”


Resultats similars en un estudi anterior

L’any 2015 un altre equip, encapçalat per Yoshifumi Miyazaki, del Centre de Salut Ambiental i Ciències del Camp de la Universitat de Chiba, al Japó, juntament amb investigadors coreans, va publicar resultats semblants a la revista Journal of Physiological Anthropology.  

En el seu estudi hi van participar 24 homes joves adults amb una edat mitjana de 24,9 anys. Es van dividir en dos grups. Un havia de trasplantar una planta d’interior i el segon havia de fer una tasca a l’ordinador.

La mesura de l’estrès psicològic i fisiològic, amb el ritme del cor i la pressió arterial, entre altres paràmetres, van mostrar que la tensió era menor entre els que treballaven amb la planta en relació amb els que feien treball mental.

Però aquí calia tenir en compte que els participants no només contemplaven la planta, sinó que feien feines diferents. Tal com reconeixien els autors, a més, una possible limitació era que tots els participants eren estudiants universitaris joves i sans i que caldrien més estudis per generalitzar els resultats.

https://www.ccma.cat/324/tenir-plantes-al-lloc-de-treball-pot-reduir-l-estres-segons-paisatgistes-japonesos/noticia/2977334/