Categories
Cobertes Vegetals estudi jardins verticals noticia quadres vegetals

La petjada ecològica

El concepte de la petjada ecològica va ser creat a principis dels anys noranta per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l’ecologia.

La gran majoria de les activitats que es realitzen cada dia impliquen el consum de recursos naturals (energia, aigua, fusta, etc.), la generació de residus i l’ocupació d’un espai on poder portar a terme aquestes accions.

La nostra llar requereix d’un consum d’energia per tal que els electrodomèstics i els aparells elèctrics funcionin.

El consum de productes relacionats amb l’alimentació, la neteja, l’oci, el transport, etc. implica el consum de recursos i la generació de tot un seguit de residus.

Totes aquestes activitats “ocupen” un espai físic en el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica o, dit d’altra manera, la superfície biològicament productiva (boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.

La petjada ecològica, és una manera de calcular l’àrea de sòl que necessita cada persona per a:- Obtenir tots els recursos que consumeix (aigua, energia, aliments..)- Assimilar els residus que genera (brossa, emissions de CO2…)La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que genera la nostra forma de vida quotidiana.

 Activitats

Recorda que has d’escriure les respostes a les següents activitats en el dossier d’activitats.

Activitat 6.1: Calcula la teva petjada ecològica

Per conèixer la teva petjada ecològica has de respondre un qüestionari telemàtic.Per trobar el qüestionari has d’entrar en el web:

http://80.33.141.76/agenda21/petjada/petjada.html

Anota el resultat ( ha/persona) en finalitzar el qüestionari.

Activitat 6.2: Dèficit ecològic

Amb el resultat obtingut en l’activitat anterior i les dades que es mostren a continuació has de respondre les següents preguntes:

– Si tots el habitants de Catalunya tinguessin la mateixa petjada ecològica que tens tu, quina seria la superfície que hauria de tenir Catalunya per suportar aquesta demanda?

– Tenint en compte que la disponibilitat de superfície per persona a la Terra (capacitat de càrrega) s’ha calculat en 1,5 ha/any, quin és el teu dèficit ecològic?

Dades:– Població de Catalunya a l’any 2008: 7.364.078 habitants- Superfície: 3.200.000 hectàrees

Activitat 6.3: Model de consum

El model de consum que tenim una minoria de la població mundial, pot ser estès a tot el planeta? Raona la teva resposta.

Activitat 6.4: Comerç just

Explica breument en què consisteix l’experiència de comerç just?

 Informació

web gencat.cat

Font

http://www.xtec.cat/~jherna24/6_la%20petjada%20ecologica.htm

Llavors amb aquests càlculs de la nostra petjada, podem evaluar els nostres hàbits de consum, i determinar com la podem reduir. Menjant menys carns i productes envasats i processats, compartint més el vehicle, més bicicleta, més caminar, trasnport públic.

Continuant aquest camí per reduir el nostre impacte negatiu global sobre el planeta, sorgeix una qüestió: com compensar això?

Ens hem proposat per això anar encara més cap enllà, buscant la “petjada positiva” que es tracta d’absorvir més CO2 del que genera el nostre modus operandi i aportar una cuota positiva d’oxigen al planeta.

Sabem que 1 m2 de fulla verda absorveix 1 kg de CO2 (entre altres gasos i partícules) a l’any.

Per tant si per exemple dediquem un espai de casa com és el terrat, la façana o les mitjaneres a crear un espai verd de per exemple 50 m2 on cada m2 de jardí pot contenir fins a 4 m2 de fulla verda, el càlcul és obvi.

50m2 de jardi x 4m2 de full/m2 de jardí= 200m2 de fulla verda

Que absorvirà uns 200kg de CO2 l’any, xifra gens menyspreable.

Per altra banda es magnifica l’èxit de la interacció al guanyar en aïllament energètic i acústic, principal motiu de les cobertes i façanes enjardinades, així al millorar l’envolvent energètica de casa nostra baixa la demanda energètica, estalvi energètic, econòmic i en petjada, que suma amb l’aportació de la nostra instal·lació vegetal.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *